El vestit de
tant se val
Sylvia Plath
El vestit de
tant se val
Il·lustracions de
Rocío Martínez
Traducció de
Hara Kraan
Títol original: The It-Doesn’t-Matter Suit
© Frieda and Nicholas Hughes, 1996 Published by arrangement with Casanovas & Lynch Literary Agency S.L.
© Il·lustracions: Rocío Martínez
© De la traducció: Hara Kraan
© D’aquesta edició: Nórdica Libros, S. L.
Doctor Blanco Soler, 2628044 MadridTlf: (+34) 917 055 057info@nordicalibros.com
Primera edició: noviembre 2021
ISBN DIGITAL: 978-84-18930-38-6
Correcció ortotipogràfica: Núria Solano Dalmau
Conversió digital: leerendigital.com
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autoritza-ció dels titulars, amb l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CE-DRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
En Max Nix tenia set anys i era el petit de set germans.El primer, en Paul, era el més gran i el més alt de tots. Després hi havia l’Emil. El seguien l’Otto i en Walter, i l’Hugo i en Johann.
L’últim era en Max.El seu nom sencer era Maximilian, però com que només tenia set anys,no li calia un nom tan llarg. Tothom li deia Max, i prou.
En Max vivia amb la mare i el pare Nixi els seus sis germans en un poblet anomenat Winkelburg, a mig camí d’una muntanya molt costeruda.
La muntanya tenia tres cims, i cadascun d’ells, tant a l’hivern com a l’estiu, estava coronat per unes caputxes de neu que semblaven boles de gelat de vainilla gegants. Les nits que la lluna plena brillava com un gran globus taronja, se sentia udolar les guineus en la foscor de l’arbreda que hi havia més amunt de la casa d’en Max. Els dies clars i assolellats es veia el riu en distància, fons tot la com fil plata