Nocturn en sol bemoll major

El Nocturn en Sol bemoll major (1926) fou iniciat probablement com un treball acadèmic entorn de la forma del lied ternari, l'obra assolirà finalment grans dimensions i el 1927 obtindrà el Premi Concepció Rabell i Cibils, atorgat per l'Orfeó Català. Anys més tard, en faria una revisió a fons (versió que presentem en aquesta integral) depurant-ne l'escriptura pianística però conservant-ne els elements melòdics i harmònics principals. La primera secció de l'obra, de perfums postromàntics, es basa en una melodia de caràcter marcadament vocal i de gran lirisme que es desplega sobre una harmonia rica en modulacions i un entramat contrapuntístic molt elaborat. La part central està escrita en una de les formes predilectes del compositor: el tema i variacions. Sobre un nou tema d'aires gregorians, s'enllacen cinc variacions molt contrastants, de gran virtuosisme, que mostren les capacitats portentoses de l'autor. Una recapitulació de la primera secció i una coda posen punt final a una obra primerenca en la qual ja trobem tots els atributs de les grans obres pianístiques futures: vena melòdica molt inspirada, riquesa harmònica i densitat contrapuntística. El Nocturn en Sol bemoll major (1926) fué iniciado probablemente como un trabajo académico en torno a la forma del lied ternario, la obra alcanzará finalmente grandes dimensiones y en 1927 obtendrá el Premio Concepció Rabell i Cibils, otorgado por el Orfeó Català. Años más tarde, haría una revisión a fondo del mismo (versión que presentamos en esta integral) depurando su escritura pianística pero conservando sus principales elementos melódicos y armónicos. La primera sección de la obra, de perfumes postrománticos, se basa en una melodía de carácter marcadamente vocal y de gran lirismo que se despliega sobre una armonía rica en modulaciones y un entramado contrapuntístico muy elaborado. La parte central está escrita en una de las formas predilectas del compositor: el tema y variaciones. Sobre un nuevo tema de aires gregorianos, se enlazan cinco variaciones muy contrastantes, de gran virtuosismo, que muestran las portentosas capacidades del autor. Una recapitulación de la primera sección y una coda ponen punto final a una obra temprana en la que ya encontramos todos los atributos de las grandes obras pianísticas futuras: vena melódica muy inspirada, riqueza armónica y densidad contrapuntística. The Nocturne in G flat major (1926) was probably begun as an academic work in ternary form, the work finally became much longer and won the Concepció Rabell i Cibils Prize in 1927, awarded by the Orfeó Català. Years later, Civil thoroughly revised it (leaving the version included in these complete works); he refined the pianistic writing but retained its main melodic and harmonic features. The first section of the work, with a post-romantic feel to it, is based on a melody of markedly vocal character and great lyricism that unfolds over a harmony rich in modulations and a very elaborate contrapuntal framework. The composer used one of his favourite forms for the central part: the theme and variations. Over a new theme with a Gregorian flavour, five very contrasting variations are interlaced with great virtuosity, illustrating the author's impressive talent. A recap of the first section and a coda conclude an early work that already displayed all the attributes of the great piano works he wrote later: a highly inspired melodic vein, harmonic richness and counterpoint density.